Quants estats hi ha al món?

Quants estats hi ha al món? La pregunta, encara que pugui semblar senzilla, no té una sola resposta. Els estats són la principal unitat d’anàlisi que trobem en les bases de dades relacionades amb la política internacional, però crear un recompte d’estats és una tasca més complicada del que sembla a simple vista. Una primera resposta que podríem donar és que els estats són “els membres de Nacions Unides”. Per tant, en tindríem prou en fer un recompte dels membres de l’ONU per respondre a la pregunta. No obstant, aquesta opció exclouria parts del territori mundial –i per tant part de la població que hi viu–, com Palestina, considerat un “estat observador”, Kosovo o Taiwan. Aquesta definició tampoc ens serviria de gaire si la nostra classificació té propòsits històrics, ja que no ens permetria determinar el nombre d’unitats estatals existents en el sistema internacional d’abans de 1945.

Una aproximació més teòrica, provinent de la ciència política, seria agafar la definició Weberiana del terme, entenent estat com a “una organització política que ostenta el monopoli de la violència física legítima en un determinat territori”. En aquest cas, potser podríem considerar Kosovo i Taiwan com a estats. Però seria més difícil determinat si organitzacions polítiques com Afganistan, Líbia, Síria o Somàlia són o han estat recentment estats.

La preocupació per crear una classificació dels estats que hi ha al món ha portat de corcoll durant dècades a molts investigadors i decisors públics. Al cap i a la fi, els estats acaben sent els objectes de molts estudis sobre desenvolupament, de política comparada o de relacions internacionals. També són la font d’estadístiques de molts organismes internacionals i, com a tal, el nombre d’estats que considerem acabarà tenint efectes importants en els resultats de molts estudis i, de retruc, en el coneixement que generarem a partir d’ells.