1 L’evolució històrica
Al sud d’Europa i a l’Amèrica llatina, per tal com ha evolucionat la disciplina de les RRII, existeixen encara acadèmics i estudiants que tenen l’opinió que aquesta és i ha de ser una branca de pensament allunyada de l’anàlisi quantitativa. Els motius pels quals es té aquesta percepció són diversos. Per exemple, mentre que en aquests països les RRII han crescut de la mà de disciplines menys propenses a utilitzar la metodologia quantitativa com les humanitats o el dret, al nord d’Europa o als Estats Units les RRII han crescut de la mà de la ciència política i de l’economia, disciplines molt més abraçades a la diversitat metodològica. El cas és que pensar que les RRII i la metodologia quantitativa són antagòniques és una percepció que es troba molt allunyada de la història mateixa de les RRII, si la mirem detingudament. Un repàs als orígens de la disciplina permetrà observar que l’anàlisi quantitativa ha estat un element indispensable en el seu naixement i evolució.
Com sabem, la fundació el 1919 del departament de Política Internacional de la University College of Wales, Aberystwyth (País de Gal·les), és considerat el punt de partida de les RRII modernes. L’origen de la disciplina s’emmarca en una preocupació política i acadèmica per estudiar les causes de la guerra –i com evitar-la. Si bé és cert que durant els primers anys de la disciplina la majoria d’anàlisis de les relacions entre els estats eren descriptives i de caràcter qualitatiu, també van existir nombrosos treballs acadèmics que pretenien estudiar el fenomen mitjançant l’anàlisi de dades (Phillipson, 1916; Sorokin, 1937; Wright, 1935). Per exemple, ja abans de l’inici formal de la disciplina (Woods & Baltzly, 1915) es van preguntar Is War Diminishing?, en un intent de quantificar la freqüència del nombre de guerres al llarg de la història. La intuïció d’aquests primers autors quantitativistes era que mitjançant l’agrupació i anàlisi de volums relativament grans de dades es podrien detectar patrons generalitzables que permetrien avançar en el coneixement de la realitat internacional.
Malgrat aquests precedents, els estudis eren escassos i la recollida i tractament de grans volums de dades, altament complicat a causa de les limitacions tecnològiques. No va ser fins cap a la Segona Guerra Mundial que es va produir una revolució important en l’ús de l’anàlisi quantitativa com a instrument per analitzar la realitat internacional. És llavors quan podríem dir que, acadèmicament, aquests estudis se separen en dues grans branques. En primer lloc, moltes investigacions en el camp de les ciències socials s’internacionalitzen. Això significa que estudis quantitatius que es feien en l’àmbit domèstic –i normalment originats als Estats Units– comencen a tenir com a propòsit la comparació de dades entre diversos països. D’aquesta branca en direm estudis internacionals. I, en segon lloc, en el marc de la disciplina de les RRII emergeix un impuls cada vegada més gran de quantificar les relacions entre els estats per respondre a preguntes com ara per què fan la guerra entre ells i per què es comporten com es comporten. D’aquesta segona branca en direm relacions internacionals.
1.1 Estudis internacionals
A finals del segle XIX ja trobem els primers estudis internacionals que utilitzaven dades per establir comparacions entre països. L’economista italià Vilfredo Pareto publicava La Courbe de la repartition de la richesse, que suposava una revolució en els estudis de desigualtat (Pareto, 1896). Fins llavors, les investigacions de desigualtat s’havien fet “sense dades” (Piketty, 2014), en el sentit que antecessors en aquest camp d’estudi com Adam Smith o Karl Marx no havien utilitzat la quantificació de manera tan sistemàtica com Pareto. A partir de la recopilació de dades fiscals històriques de diversos estats i ciutats-estat com Anglaterra, Florència o Pisa, Pareto va calcular que la distribució de la renda era sempre constant. En altres paraules, sense importar el moment històric o el règim polític, a tot arreu hi havia la mateixa desigualtat: el 80% de la població tenia el 20% de la riquesa i el 20% de la població tenia el 80% de la riquesa. Aquest fenomen és conegut com la “constant de Pareto” (vegeu Figura 1.1): “Statistics teaches us that the curve varies but little both in time and space; different peoples and different eras yield similar curves” (Pareto, 1909; citat per Creedy, 1997).
Durant la mateixa època, Émile Durkheim publicava El suïcidi, un dels estudis més populars en el camp de la Sociologia (Durkheim, 1897). El sociòleg lorenès va utilitzar estadístiques oficials de suïcidi en diferents regions i països d’Europa com Saxònia, Itàlia, Baviera, Prússia o Hannover i es va adonar que a les regions de religió protestant (190 suïcidis per milió) hi havia una tendència al suïcidi més alta que a les catòliques (58 suïcidis per milió). Pareto i Durkheim són dels primers acadèmics que van utilitzar de manera massiva dades de fonts governamentals per estudiar fenòmens entre diferents països.
Però no és fins al voltant de la dècada de 1940 que es popularitzen les tècniques d’investigació quantitatives entre la comunitat acadèmica. La consolidació de les enquestes com a mètode de recollida de dades permet a empreses i centres de recerca iniciar els primers projectes internacionals relacionats amb els camps de la ciència política, l’economia, la sociologia o la comunicació. Normalment, són estudis que comencen als Estats Units i s’estenen a altres països del món occidental.
Curiosament, la Segona Guerra Mundial va ser un important detonant d’aquests estudis quantitatius internacionals. Un dels treballs pioners, que encara avui en dia s’estudia en moltes facultats de comunicació, és la World Attention Survey (Lasswell, 1941; Lasswell & Kaplan, 1952; Lasswell & Leites, 1965), que tenia com a objectiu investigar el contingut de la propaganda dels mitjans de comunicació. L’estudi comptava numèricament la quantitat d’espai, o el nombre de referències, que els principals diaris en diversos països dedicaven a informar de determinats temes de política exterior.
Harold Lasswell
Harold Lasswell ha estat un dels acadèmics més rellevants en el camp de la comunicació. La seva contribució als estudis internacionals va ser notòria durant el període d’entreguerres, quan va començar a estudiar els efectes de la propaganda del règim nazi a Alemanya. Fruit de les seves investigacions va formular la teoria de l’agulla hipodèrmica, que suggeria que els missatges intencionals eren rebuts i acceptats sense gaire discussió pel públic receptor (suggerint així que la massa era fàcilment manipulable pels mitjans de comunicació). Progressivament, Lasswell es va interessar per estudiar l’opinió pública internacional i va crear els primers estudis comparats.
Aquesta tècnica, l’anàlisi de contingut quantitativa, esdevindria un important instrument d’intel·ligència durant la Segona Guerra Mundial. Tant és així, que la metodologia ideada per Lasswell permetia detectar que, mesos abans de signar-se el pacte Molotov-Ribbentrop entre Alemanya i la Unió Soviètica, els diaris alemanys van reduir de manera important les referències negatives a l’URSS, mentre que el Pravda soviètic també va reduir les referències negatives cap a Alemanya, presagiant un canvi d’orientació diplomàtica entre aquests dos països (Berelson, 1971).
En el context de la Segona Guerra Mundial també es popularitzarien els primers estudis comparats d’opinió pública que tenien l’anàlisi quantitativa com a eina central. En clau governamental, el 1944 l’administració americana va dur a terme a Alemanya i el Japó els Strategic Bombing Surveys, una enquesta que mesurava l’impacte dels bombardejos aliats sobre la població enemiga (MacIsaac, 1976). L’any 1948, Elmo Roper va desenvolupar una enquesta per a la revista Time que preguntava a les poblacions d’onze països –entre ells, els Estats Units, Itàlia, Brasil, Mèxic i el Canadà– sobre la guerra, la pau i la percepció que tenia la ciutadania sobre les seves llibertats.
L’èxit de la metodologia quantitativa contribuiria en les següents dècades a la proliferació de nombrosos projectes internacionals. En clau governamental, durant la dècada de 1970 van començar a aparèixer els primers baròmetres regionals. El primer va ser l’Eurobarometer, finançat per la Comissió Europea, que pretenia mesurar la satisfacció per les condicions de vida entre la ciutadania europea. En clau acadèmica, també als anys 70 sorgeixen projectes encara vigents avui en dia com la World Values Survey, iniciada l’any 1981 per Ronald F. Inglehart i orientada a explorar l’opinió pública internacional, o el Polity Project (Gurr, 1974), que seria la primera base de dades a quantificar els règims polítics d’arreu del món.
L’impulsor del projecte Polity, Ted Gurr, volia estudiar les característiques dels règims polítics i observar quines eren les seves condicions institucionals que afavorien l’estabilitat i la durabilitat dels estats. La seva base de dades acabaria sent durant dècades la més utilitzada per molts acadèmics per estudiar la democràcia. Ted Gurr classificava els règims polítics sobre la base de diverses característiques, com si existien límits al poder executiu, hi havia competició política entre partits o bé si l’estat era centralitzat o descentralitzat. En la següent Figura 1.2 es pot observar com era la fitxa que utilitzava Gurr per classificar el règim d’Alemanya des de 1919 fins a 1933, corresponent al període de la República de Weimar.
Ronald F. Inglehart
Ronald F. Inglehart és conegut per la seva teoria del postmaterialisme. Inglehart va investigar fins a quin punt la modernització i el desenvolupament econòmic estaven canviant els valors culturals i polítics al món. En el seu estudi The Silent Revolution (Inglehart 1977), basat en dades d’uns pocs països, va observar que existia un canvi generacional en les societats occidentals. Les generacions més grans tenien valors més materialistes –orientats cap al benestar econòmic i la seguretat material–, mentre que les més joves desenvolupaven valors més “postmaterialistes”, prioritzant la llibertat, l’expressió personal o la qualitat de vida.
1.2 Relacions Internacionals
Durant l’època d’entreguerres, i després de més de 15 anys de recerca interdisciplinària, el Chicago Project on the Study of War va desenvolupar l’obra referent de l’època en l’anàlisi quantitativa de les RRII. L’estudi es titulava A Study of War (Wright, 1942), que contenia dos volums, més de 1.500 pàgines i més d’un centenar de taules i gràfics que descrivien en detall les guerres que s’havien produït en els darrers segles i analitzaven la relació entre el nombre de guerres, les seves característiques, i tota mena de dades quantitatives com la raça, la cultura, el clima o les organitzacions socials i polítiques. Aquesta obra va inspirar i fonamentar gran part de la recerca quantitativa de l’època en RRII (vegeu per exemple Richardson, 1948; i Richardson, 1960).
Una de les taules més conegudes de l’obra, que més s’utilitzaria en estudis posteriors, es troba a la imatge de la Figura 1.3. A les files, s’observa un llistat de guerres del període 1480-1550, i a les columnes, algunes de les seves característiques, com la data d’inici, la data de fi, els estats participants i l’any de la seva entrada a la guerra. A la darrera columna hi ha una tipologia interessant, en què es distingia entre guerra d’equilibri de poder (B), guerra civil (C), guerra defensiva (D) o guerra imperial (I). El llibre agruparia prop d’una dotzena de taules com aquesta, amb les guerres iniciades més enllà de 1550.
Però si un projecte de recerca ha marcat l’anàlisi quantitativa de les interaccions entre els estats, aquest ha estat el projecte Correlates of War (COW). Fundat el 1963 pel politòleg de la Universitat de Michigan J. David Singer i l’historiador Melvin Small, el projecte ha tingut l’objectiu continuat d’acumular i sistematitzar coneixement científic per explicar les causes i els efectes de la guerra –és a dir, tot allò que es creu que pot estar correlacionat amb la guerra–. Així, en el marc del projecte es crearien bases de dades sobre les aliances formals entre estats (Singer & Small, 1966), els estats membres de cada organització internacional (Wallace & Singer, 1970), les capacitats materials dels estats (Singer et al., 1972) i les tipologies de guerres (Small & Singer, 1982).
J. David Singer
L’anàlisi quantitativa moderna de les RRII es deu en bona part a J. David Singer. Politòleg de formació, es va associar amb l’historiador Melvin Small per fundar el projecte COW. Singer va desenvolupar bases de dades de tot tipus relacionades amb l’estudi de la guerra, identificant i classificant fenòmens internacionals com els estats del sistema internacional, les guerres interestatals, les aliances militars o les capacitats materials dels estats.
Els projectes destinats a sistematitzar i quantificar la realitat internacional s’estendrien per molts altres països occidentals. A Europa, programes semblants al projecte COW sorgirien principalment als països nòrdics. Els dos més coneguts, el Peace Research Institute Oslo (PRIO) de Johan Galtung i l’Uppsala Conflict Data Program (UCDP) de Peter Wallensteen, iniciarien entre finals dels 1970 i principis dels anys 1980 els seus projectes de recollida de dades sobre l’estudi de conflictes.
Des de llavors, aquestes i altres bases de dades internacionals han ajudat a respondre qüestions fonamentals de la disciplina de RRII a través de l’anàlisi quantitativa, com per exemple si els estats en transició cap a la democràcia són més propensos a la guerra (Mansfield & Snyder, 1995), si les democràcies són més propenses a la liberalització comercial (Milner & Kubota, 2005), per què els països decideixen afiliar-se a les organitzacions internacionals (Mansfield & Pevehouse, 2008) o quins factors fan que els estats deleguin autoritat i autonomia a les organitzacions internacionals (Hooghe et al., 2019).
Liesbet Hooghe
La carrera investigadora de Liesbet Hooghe engloba una gran varietat de temàtiques i nivells d’anàlisi. Ha contribuït a l’estudi de partits polítics a la Chapel Hill Expert Survey, a la investigació de les unitats subestatals amb el Regional Authority Index i també a l’estudi de les organitzacions internacionals amb la Measuring International Authority dataset.
Aquestes contribucions han enriquit la diversitat metodològica de les RRII, un dels pilars fonamentals en qualsevol disciplina científica. La Figura 1.4 examina les tendències metodològiques en les principals revistes acadèmiques de RRII entre 1975 i 2000 (Sprinz & Wolinsky-Nahmias, 2004). Les revistes consultades són American Political Science Review, International Security, International Organization, International Studies Quartely, Journal of Conflict Resolution i World Politics. S’observa que existia una major tendència a realitzar estudis descriptius durant la dècada dels 70, però que durant la dècada dels 90 l’anàlisi quantitativa experimentaria un augment relatiu important en les principals revistes acadèmiques.
El gràfic de la figura anterior acaba l’any 2000, fet pel qual no es poden observar les tendències metodològiques de les principals revistes acadèmiques en els darrers 20 anys. No obstant això, és fàcil fer-se una idea de la importància de l’anàlisi quantitativa en les RRII tenint en compte la revolució que s’ha experimentat en el món de les dades. En primer lloc, des de principis dels anys 90 s’ha desenvolupat una nova cultura de les dades, relacionada amb la governança internacional (Cooley & Snyder, 2015). Des de moltes organitzacions internacionals hi ha hagut la necessitat de crear mesures quantificables que afavorissin el rendiment de comptes dels estats i altres actors internacionals. Així, sorgirien desenes d’índexs i indicadors com l’Ease Doing Business Index del Banc Mundial, l’Índex de Desenvolupament Humà del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament o els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
En segon lloc, internet i el desenvolupament tecnològic han provocat una revolució important en la recollida, tractament i divulgació de les dades. Internet ha millorat la possibilitat d’explorar les grans bases de dades internacionals i de divulgar els resultats dels estudis, sovint amb noves tècniques visuals. I els nous programes estadístics han facilitat el tractament d’aquestes dades i la utilització de noves metodologies quantitatives, com l’anàlisi de models espacials, l’anàlisi dels components principals o el machine learning.