11  Conclusió

En aquest mòdul hem vist com a l’hora d’estudiar de forma quantitativa els estats, la principal unitat d’anàlisi en política internacional, hem de tenir en compte diverses consideracions. La primera és que la seva conceptualització és controvertida i ens podem agafar a vàries definicions a l’hora d’estudiar-los. La segona és que, en termes operacionals, hi ha dues grans aproximacions: si volem estudiar poblacions, és més adequat utilitzar una base de dades de referència que mantingui constants els límits territorials dels estats en el temps, independentment dels canvis polítics que hi hagi hagut; si, en canvi, si volem estudiar institucions o el comportament dels propis estats, el més adequat serà utilitzar una base de dades de referència que tingui en compte els canvis polítics dels estats, independentment de si hi ha hagut o no canvis territorials.

És molt habitual trobar-se que les dades que volem utilitzar es troben en diferents bases de dades. Per això és molt útil el paquet d’R countrycode, que ens permet fer transformacions entre sistemes de classificació i codificació d’estats, així com les funcions join del paquet dplyr, que ens permetran fàcilment unir diverses bases de dades. Normalment, farem les unions per codi de país i per any.