7 Per què aquestes diferències?
Després d’observar la darrera Taula 6.2, és legítim preguntar-se per què han d’existir diferents sistemes de classificació, per quin motiu hi ha diferències entre ells, i quin impacte té això en l’estudi de la política internacional. Si mirem detingudament els estats que apareixen a la taula, observarem ja d’entrada algunes diferències. Correlates of War encara fa servir el nom de Iugoslàvia, mentre la majoria de bases de dades utilitzen Sèrbia. Aquestes discrepàncies de tipus nominal són freqüents també en el cas d’altres estats: Myanmar o Birmània, Taiwan o República de la Xina, Corea del Sud o República de Corea, Swazilàndia o Regne d’Eswatini, Samoa o Samoa Occidental… Són petites diferències, que obeeixen a raons de diferent tipus, però que ara per ara no ens interessen excessivament.
Vegem un altre gràfic, a la Figura 7.1, on observem les diferències en el recompte de països al llarg del temps entre diversos sistemes de classificació d’estats. En el diagrama de línies distingim clarament dues lògiques. La primera lògica inclou els projectes COW (cowc) i Polity (p4c), que presenten un nombre més aviat estable d’estats entre 1850 i 1950 i després experimenten un creixement sobtat. Això es deu al fet que aquests conjunts de dades consideraven les colònies com a divisions administratives, no com a estats, per la qual cosa no les van considerar com a tal fins al procés de descolonització que va tenir lloc als anys 60. La segona lògica de recompte, que inclou la resta de conjunts de dades, incorpora generalment més estats que el grup anterior. La característica principal d’aquest grup que observem en el gràfic és que el nombre d’estats experimenta un augment sobtat l’any 1900.
Aquest gràfic s’ha elaborat en base al recompte dels casos presents per any segons el paquet countrycode (Arel-Bundock et al., 2018).
Observa el gràfic
Fixeu-vos que la pregunta Quants estats hi ha al món? té una resposta diferent en funció de l’any de referència i del sistema de classificació d’estats que utilitzem. Si utilitzem l’estàndard ISO 3166 (iso2c, iso3c i iso3n), ens trobaríem que el 1940 hi havia uns 150 estats registrats. En canvi, si prenem com a referència Polity IV (p4c), en tindríem menys de 75.
Per què, doncs, Algèria o Angola són considerats com a unitats el 1940 en classificacions històriques com les del Banc Mundial i, en canvi, els acadèmics Singer i Small no van incloure aquests estats en el seu sistema de classificació? El motiu principal pel qual els sistemes de classificació d’estats divergeixen és l’objectiu o propòsit que tenen al darrere. L’interès principal del projecte Correlates of War era investigar el comportament dels estats en el sistema internacional: per què els estats es feien la guerra entre ells? per què signaven tractats? per què s’unien a organitzacions internacionals? Tota entitat política que no tingués la capacitat de signar tractats, de militar a les organitzacions internacionals ni d’organitzar les seves forces armades, no interessava per al propòsit de recerca i s’havia d’excloure forçosament de la base de dades. Per tant, els dominis colonials de les potències europees no van tenir un interès especial en la majoria d’estudis relacionats amb les Relacions Internacionals fins que no van esdevenir estats.
En canvi, comptar les colònies com a unitats separades podia tenir durant els anys 50 un cert interès a efectes estadístics per al Banc Mundial i altres organitzacions internacionals que s’estaven desplegant. Per a aquestes institucions, era important respondre preguntes com: quanta població hi ha en aquests territoris? quines condicions vida tenen? quina activitat econòmica desenvolupen? quins productes exporten? Per això, encara que aquestes entitats polítiques no tinguessin les capacitats d’un estat, eren tractats com a una unitat del sistema.
Un tema encara més cabdal ha estat com considerar la continuïtat les unitats del sistema d’estats en el temps. Vegem dos exemples:
| country | year | cowc | iso3c | p4c |
|---|---|---|---|---|
| Rep. Vietnam | 1954 | RVN | ||
| Vietnam | 1954 | DRV | VNM | DRV |
| Rep. Vietnam | 1973 | RVN | RVN | |
| Vietnam | 1973 | DRV | VNM | DRV |
| Rep. Vietnam | 1974 | RVN | RVN | |
| Vietnam | 1974 | DRV | VNM | DRV |
| Rep. Vietnam | 1975 | RVN | RVN | |
| Vietnam | 1975 | DRV | VNM | DRV |
| Vietnam | 2010 | DRV | VNM | VIE |
-
Vietnam del Nord i Vietnam del Sud es van reunificar el 1976 (Taula 7.1). Hem de considerar que el nou país creat el 1976 és diferent als seus dos anteriors, i per tant, comença una sèrie temporal nova? O bé el nou país sorgit el 1976 és embrió d’un dels dos, i per tant, posem pel cas, podem considerar que el 1975 és l’últim any del què podem registrar dades de Vietnam del Sud, però en canvi, Vietnam del Nord continua la sèrie temporal a partir de 1976 amb el nou Vietnam reunificat?
Segons la base de dades, trobem respostes diferents a la pregunta. COW assigna una única sèrie temporal (
DRV) a Vietnam de 1954 fins al present (que inclou Vietnam del Nord entre 1954 i 1975) i una altra sèrie per Vietnam del Sud (1954-1976) (RVN). ISO només reconeix un sol Vietnam (VNM) mentre que la majoria de bases de dades de democràcia, com Polity V o Democracy-Dictatorship data set, tenen registrats tres Vietnam: Vietnam del Sud (1954-1976) (DRV), Vietnam del Nord (1954-1976) (RVN) i Vietnam (1976-present) (VIE) (veure també Figura 7.3).
| country | year | cowc | p4c | wb |
|---|---|---|---|---|
| Russia | 1989 | RUS | USR | RUS |
| Russia | 1990 | RUS | USR | RUS |
| Russia | 1991 | RUS | USR | RUS |
| Russia | 1992 | RUS | RUS | RUS |
| Russia | 1993 | RUS | RUS | RUS |
| Russia | 1994 | RUS | RUS | RUS |
-
Un problema semblant se’ns presenta amb la Unió Soviètica (Taula 7.2). Podem considerar que el règim soviètic va deixar d’existir el 1990 i, per tant, el 1991 comença un nou estat anomenat Rússia? O hem de considerar que Rússia i la Unió Soviètica formen part de la mateixa unitat i, per tant, podríem construir una sèrie temporal amb dades demogràfiques o econòmiques que vagin, per exemple, de l’any 1900 fins el 2016?
Aquí COW i el Banc Mundial tenen la mateixa resposta: és el mateix estat. En canvi, per Polity hem de parlar de dos estats diferents: la Unió Soviètica (
USR) va acabar el 1991 i Rússia (RUS) va començar el 1992.
Vietnam i Rússia no són casos excepcionals. Anem a veure alguns exemples més. La República de Macedònia va canviar el seu nom constitucional el 2018 a la República de Macedònia del Nord. És raonable pensar que el canvi de nom no té perquè suposar una discontinuïtat temporal: Macedònia ha mantingut la mateixa estructura institucional abans i després del canvi de nom, ocupa el mateix territori i ha conservat la mateixa població. Potser també seria insignificant que Egipte transferís a l’Aràbia Saudita les illes habitades de Sanafir i Tiran el 2017 o que la Xina rebés algunes quantitats de terra de Rússia el 2008, Kirguizistan el 2009 i Tadjikistan el 2011, que representaven menys de l’1% de el territori xinès.
En altres casos, no obstant, un canvi territorial pot afectar significativament el nostre objecte d’estudi. Per exemple, si el que volem és observar tendències demogràfiques o econòmiques, podem qüestionar que Romania sigui la mateixa unitat abans i després de la Primera Guerra Mundial, ja després d’aquest esdeveniment històric va doblar el seu territori.
El 1971 Pakistan va perdre gairebé el 20% del seu territori amb la creació de Bangladesh. I més del 35% de Xipre es va convertir en Xipre turc el 1983. Altres pèrdues territorials s’han produït més recentment a Etiòpia amb la creació d’Eritrea el 1993, a Indonèsia amb la creació de Timor Oriental el 2002, i més recentment al Sudan amb el nascut del Sudan del Sud el 2011. En aquests casos, el país d’origen conserva el mateix nom i institucions, però la sèrie temporal de dades demogràfiques i econòmiques rep un impacte important. Són la mateixa unitat? Existeix un llindar a partir del qual podem considerar que comença una unitat diferent? Podríem considerar que els estats esdevenen una unitat diferent en cada canvi territorial que ha experimentat. Si prenem el cas de Romania, adoptaria una codificació per al període 1914-1918 diferent a la que s’adoptava entre 1881 i 1913, ja que incorporava el territori de la Dobruja Meridional. Després de 1918, amb guany de territori adquirit al final de la Primera Guerra Mundial, es consideraria com una unitat separada fins al següent canvi territorial, que va ser l’any 1940.
| ccode | year | gdp | pop |
|---|---|---|---|
| ALB | 1 | 200 | |
| AUS | 1 | 360 | |
| AUT | 1 | 500 | |
| BEL | 1 | 1050 | 300 |
| BGR | 1 | 500 | |
| CAN | 1 | 80 | |
| CHE | 1 | 1050 | 300 |
| CHN | 1 | 59600 | |
| CSK | 1 | 1000 | |
| DEU | 1 | 3000 | |
| DNK | 1 | 180 | |
| DZA | 1 | 2000 | |
| EGY | 1 | 1225 | 4500 |
| ESP | 1 | 973 | 3750 |
| ETH | 1 | 500 |
Alternativament, un enfocament estadístic radicalment diferent és el que utilitzen conjunts de dades com el Projecte Maddison (Bolt et al., 2018), que ignoren els canvis territorials i calculen la població i altres dades socioeconòmiques dels estats mitjançant un punt de referència fix, normalment els seus límits territorials actuals. Aquest enfocament permet conjunts de dades de sèries temporals llargues i estables. Per exemple, les dades de població de la base de dades del projecte Maddison es remunten a l’any 1 aC (veure Taula 7.3).
Un problema de mesura semblant se’ns presenta si, en comptes de les poblacions, volem estudiar les característiques dels estats, com ara els canvis institucionals o l’ocurrència d’eleccions. Per exemple, el projecte Polity (Marshall & Gurr, 2020), creat l’any 1974, pretenia estudiar les condicions que feien que alguns sistemes polítics fossin institucionalment més estables i d’altres més propensos al canvi. En aquest cas, el fet que un estat perdi part del seu territori és irrellevant si les institucions de l’organització política original continuen existint després del canvi territorial. Etiòpia hauria de ser tractada com la mateixa unitat abans i després de 1993 malgrat la pèrdua d’Eritrea. La mateixa lògica s’aplicaria a Xipre després del 1983 i al Pakistan després del 1971. Però, de la mateixa manera, un país que pateix un greu trencament institucional hauria de ser tractat com una unitat diferent després de l’esdeveniment disruptiu. Un bon exemple és el cas de Sèrbia/Iugoslàvia (el nom varia segons el conjunt de dades que utilitzem). El projecte Polity considera aquestes entitats com a categories diferents segons el moment: Iugoslàvia 1921-1991, Sèrbia i Montenegro 1992-2006 (sota el nom de Iugoslàvia fins a 2002), i Sèrbia a partir del 2006 (veure Figura 7.2). Altres conjunts de dades, en canvi, consideren Sèrbia/Iugoslàvia com la mateixa unitat al llarg del temps. El projecte V-Dem utilitza el terme Sèrbia per a tot el període 1804-2020 del seu conjunt de dades. El projecte COW utilitza el terme Iugoslàvia, tot i que considera que el país va deixar d’existir els anys 1942 i 1943.
En aquests gràfics podem observar diversos trencaments de sèries temporals. Les figures mostren l’evolució de la democràcia a Sèrbia/Iugoslàvia, Vietnam, Corea i la República Txeca segons la base de dades Polity, sent 10 el nivell màxim de democràcia i -10 el nivell mínim. Veiem com en el territori actual de Sèrbia hi ha hagut tres estats diferents des de 1990. A Vietnam, el 1954 apareix Vietnam del Nord i el 1955 Vietnam del Sud. Aquest últim, deixa de tenir dades disponibles entre 1965 i 1972. El 1975 desapareixen Vietnam del Nord i del Sud i el 1975 comença la sèrie temporal de Vietnam.
En resum, algunes bases de dades han donat més importància al territori i d’altres a la política. Les organitzacions que han recopil·lat i sistematitzat dades demogràfiques i socioeconòmiques han donat més importància al territori amb l’objectiu d’establir sèries temporals llargues, sense importar massa els canvis de règim o si aquestes unitats eren independents políticament. És per això que les sèries temporals per als estats africans i petits comencen l’any 1900. Abans d’aquest període les dades que tenim sobre aquests països són pràcticament inexistents. Altres bases de dades, en canvi, han donat més importància a la política. És per això que els canvis de règim o la capacitat dels estats d’exercir l’autoritat en el sistema internacional tenen una sensibilitat destacada en les sèries temporals.