Anàlisi quantitativa en Relacions Internacionals
Durant el grau de Relacions Internacionals (RRII) alguns estudiants es pregunten: per què he d’estudiar anàlisi quantitativa? És una pregunta que segons l’angle que es miri pot semblar la mar de pertinent o la mar d’estranya. Per una banda, en algunes tradicions s’han concebut les RRII com l’estudi de la diplomàcia, de les relacions entre països i del dret internacional. S’analitzen casos molt concrets, es diu, difícilment quantificables, que, per tant, fan que l’anàlisi quantitativa tingui poc sentit. Per altra banda, hi ha qui diu que estem en l’era de les dades i la quantificació. Desenes d’indicadors mesuren any rere any diferents àmbits de la realitat internacional com la governança, la pau o el desenvolupament. Els governs i les organitzacions no governamentals utilitzen cada cop més imatges per satèl·lit i dades de telèfons mòbils per quantificar fenòmens internacionals com el desenvolupament a l’Àfrica. I, més important, s’argumenta que fa més de 100 anys que l’anàlisi quantitativa s’utilitza per estudiar les relacions entre estats. Així doncs, mirat així, la pregunta hauria de ser: per què no l’hauríem d’estudiar?
Hi ha un element, encara més important, que fa segurament indispensable el coneixement de l’anàlisi quantitativa. Vivim, ens agradi més o menys, en un món de dades. I això significa que estem gairebé obligats a consumir-ne. Veiem constantment taules i gràfics als mitjans de comunicació de fenòmens internacionals com els rànquings de democràcia, les desigualtats al món o la qualitat de govern. Poc en sabem, però, de què hi ha darrere d’aquestes dades. Qui les produeix? Amb quina intenció? Quina credibilitat tenen? Treuen els mitjans de comunicació conclusions precipitades sobre les dades que ens estan mostrant? Aprendre a treballar amb dades significa també aprendre a defensar-nos-en com a consumidors. Si no, és molt possible que amb qualsevol taula o gràfic algú una mica traçut (o no tant, com veiem a la Figura 1) ens pugui prendre el pèl fàcilment.
A part d’evitar que ens prenguin el pèl, podríem enumerar una llarga llista de motius pels quals és necessari que els estudiants de RRII aprenguin l’anàlisi quantitativa:
- Millorar el criteri per jutjar les dades i fer-se preguntes en relació amb la manera com aquesta informació ha estat produïda.
- Aprendre millor l’aplicació del mètode científic.
- Conèixer la importància de la pluridisciplinarietat metodològica que requereix qualsevol branca de les ciències socials.
- Conèixer i aprendre a consultar diferents bases de dades internacionals.
- Millorar les habilitats analítiques.
- Aprendre a fer preguntes descriptives i explicatives que es puguin respondre amb dades.
- Conèixer diferents tipus de representacions i formats per comunicar les troballes empíriques.
- Aprendre a utilitzar programes de codi, que ajuden a millorar qualitats com la precisió i la metodicitat a l’hora d’escriure.
Aquest mòdul té per objectiu il·lustrar la utilitat de l’anàlisi quantitativa en RRII i s’estructura al voltant de grans preguntes que poden tenir els estudiants d’un grau de RRII sobre l’aprenentatge de les seves eines. En el primer apartat s’explica com l’anàlisi quantitativa ha estat històricament una eina utilitzada per a l’estudi de la realitat internacional i és avui en dia una tècnica rellevant, tant a dins com a fora de l’acadèmia. El tercer apartat precisa en què consisteix l’anàlisi quantitativa, i el quart apartat posa alguns exemples actuals. Finalment, el darrer apartat explica per què R és el programa més ben situat per utilitzar en un grau de RRII.