2 Elements cartogràfics
2.1 Introducció
Per crear un mapa, necessitarem varis elements: les coordenades de referència que utilitzarem, l’escala del mapa, el tipus de mapa que serà millor per representar la informació de la que disposem, les geometries utilitzades, els atributs i la informació que representarem.
2.2 Sistema de coordenades de referència
Les projeccions cartogràfiques intenten representar la superfície de la terra o una part en una superfície plana de paper (IGN 2020). Aquesta representació plana va acompanyada d’un sistema de coordenades de referència (SCR), que defineix com el mapa bidimensional es relaciona amb llocs reals en la Terra mitjançant coordenades que descriuen una posició sobre la superfície terrestre (Rabella 2013). És a dir, SCR és un sistema de coordenades (x, y) que indica posicions concretes sobre la superfície. Així, doncs, en un SCR, cada ciutat, cada casa, cada arbre té les seves coordenades de latitud i longitud úniques.
Com ja s’ha explicat en l’apartat anterior, el sistema de referència més habitual és l’Universal Transversal Mercator (UTM), que deriva de la projecció Mercator. Aquesta projecció cobreix la superfície de la terra mitjançant 60 fusos o zones. L’estat espanyol està inclòs en els fusos 28, 29, 30 i 31. Catalunya es situa al fus 31, i les Canàries al 28.
Les coordenades en la projecció UTM no s’expressen en longitud i latitud, a diferència del sistema de coordenades geogràfiques, sinó que s’expressen en metres.
Els fenòmens o les entitats que es representen en un mapa estan sempre georeferenciats, és a dir, la informació que s’hi representa posseeix unes coordenades. Així, doncs, la georeferenciació és la localització dels fenòmens o entitats mitjançant un sistema de referència que permet mostrar posicions geogràfiques; és a dir, punts sobre la superfície de la terra (Nunes, 2013). El concepte de georeferenciació també implica el fet de fer explícita la informació sobre la posició geogràfica de les dades, on necessitarem valors determinats per a X i Y.
2.3 Escala: més o menys ampliats.
Cal tenir present que un mapa és una representació proporcional del territori (IGN 2020). Aquesta representació proporcional es basa en l’escala cartogràfica. Per tant, l’escala representa la relació entre la distància en un mapa i la distància corresponent sobre el terreny. Per exemple, en un mapa a escala 1:100000, 1 cm del mapa equival a 1 km sobre el terreny. Així, doncs, l’escala és un element fonamental en un mapa, ja que expressa la relació de proporcionalitat entre mapa i realitat.
L’escala cartogràfica s’expressa de diferents maneres (IGN 2020): L’escala numèrica s’expressa mitjançant una fracció que indica la relació entre la distància de dos punts al mapa (numerador) i la corresponent al terreny (denominador) de manera directa entre unitats del sistema; així l’escala 1:40.000.000 o 1/40.000.000 indica que una mesura al mapa equival a 40 milions d’unitats de mesures a la realitat.
L’escala geogràfica és una línia segmentada en unitats territorials significatives que mostren visualment la relació entre les distàncies sobre el mapa i les distàncies reals. Gràcies a aquest element, és possible mesurar la distància real directament sobre el mapa amb l’ajuda d’una regla o un compàs.
Com a regla per recordar, l’escala petita té un denominador gran. És el cas del mapa de l’esquerra en la figura 5.2. En canvi, una escala gran té un denominador petit. És el cas del mapa de la dreta, on s’observa un mapa de Campdevànol a escala 1/25.000.
2.4 Tipus de mapa
Com a tipus de mapa, ens referim al fons que utilitzarem per representar la informació. Anem a veure’n alguns exemples. A la figura 5.3 observem la peníncula de Crimea tres tipus de mapes que permet Stamen Maps: terrain, toner i watercolor.
Sobre els tipus de mapes, farem dues distincions principals. El mapa topogràfic representa gràficament els principals elements que conformen la superfície de la Terra, per exemple: la hidrografia, el relleu, les vies de comunicació, les ciutats, etc.
I el mapa temàtic, sobre una base topogràfica elemental de referència, representa un aspecte, una teoria, una idea o una pauta de distribució sobre el territori (Rabella 2013). És a dir, mostra una representació espacial d’un element concret de la realitat, per exemple: densitats de població, usos del sòl, etc.
2.5 Informació i atributs
Un altre element essencial del mapa són les dades que hi volem representar. Aquest element va molt directament relacionat amb el nostre àmbit d’interès, ja que és on decidirem què volem representar (conflictes, nivells de democràcia, atemptats terroristes, etc.) i com ho volem representar (amb punts, polígons, etc.).
Per exemple, fixeu-vos en la figura 5.6. A la part esquerra hi trobem un mapa físic de la Terra, d’escala molt petita perquè visualitzem pràcticament tot el planeta. També veiem que no és una projecció de Mercator, sinó més aviat una projecció de Lambert. Suposem que estem interessats a visualitzar diferents característiques d’algunes ciutats, com Tijuana o Timmins. En primer lloc necessitarem saber la seva ubicació exacta al mapa mitjançant les seves coordenades. A la part del mig de la figura veiem com en un pla cartesià la posició d’aquestes ciutats correspon a un determinat valor en l’eix de les x (longitud) i l’eix de les y (latitud). Per tant, tota la informació sobre aquestes ciutats la podem emmagatzemar en un marc de dades, on cada fila sigui una ciutat diferent i cada columna una característica diferent de la ciutat. A la part dreta de la figura, veiem com a les dues primeres columnes hem introduït informació sobre la longitud i la latitud, el tipus de geometria que utilitzarem per representar la informació (en aquest cas, un punt) i altres atributs, com el nom de la ciutat i el tipus de clima. En el mapa, hem decidit representar el clima amb un color diferent, de manera que si és clima humit ens ho representarà amb el color vermell i si és temperat amb el verd.
En resum, doncs, per representar informació en un mapa distingirem entre tres elements principals:
- Què representarem? Podem representar-hi unitats diverses, com poden ser les ciutats en el cas de l’exemple, però també podríem representar països, conflictes, atemptats terroristes, etc.
- Com ho representarem? Utilitzarem una geometria, com poden ser els punts com és el cas de l’exemple anterior, o bé polígons, línies, ràster, etc.
- Quines característiques representarem? En el cas de les ciutats podem representar el tipus de clima (mediterrani, continental, etc.), la població, la densitat, etc. Així mateix, podríem observar els nivells de democràcia en el cas dels països o el nombre de baixes en el cas dels conflictes.
- Com representarem la variabilitat d’aquestes característiques? Podem utilitzar color dels punts (cada tipus de clima tindria un color diferent), mida dels punts (un punt serà més o menys gran segons la densitat de població), el gruix de la línia (la línia que representa una carretera pot ser més gran o més petita en funció del volum de trànsit que tingui), etc.
La clau serà connectar dades amb el mapa mitjançant un determinat sistema de coordenades.
2.6 Narratives
Les narratives ajuden a interpretar la informació del mapa. Entre els diferents tipus de narratives, en destacarem tres, de menys a més qualitatiu:
- La manera més senzilla és utilitzar una llegenda en el mateix mapa. La llegenda és una taula o una clau que proporciona informació sobre els símbols, colors i altres elements utilitzats en el mapa per representar característiques geogràfiques o informació específica. Només podrem utilitzar si la informació que volem il·lustrar la podem resumir de manera simple. A la figura 5.7 del lateral en veiem un exemple.
-
El llibre de codis (Palmer et al. 2020) és un document que conté una descripció detallada de com està organitzada i estructurada una base de dades. Per tant, si la informació del mapa prové d’una base de dades, és molt probable que aquestes dades tinguin un llibre de codis associat. Com a mínim, s’espera que un llibre de codis contingui una breu introducció i una descripció de les variables. Addicionalment, també pot contenir definicions detallades, descripció de la unitat d’anàlisis, consideracions prèvies, discussions, revisions teòriques, etc.
Al marge de la dreta, podeu observar un fragment del llibre de codis de la Militarized Interstate Disputes (MID). A la imatge es mostra la descripció de les variables. Per exemple, s’indica que la variable
Outcomepot prendre varis valors: si pren el valor 1, indica “Victory for side A”, si pren el valor 2, indica “Victory for side B”, i així successivament. D’aquesta manera, els llibres de codis ens ajuden a comprendre el contingut d’un marc de dades.
-
El llibre de narratives descriu de forma qualitativa totes o la majoria d’observacions d’una base de dades. Aquests llibres són comuns en les bases de dades de conflictes internacionals, ja que serveixen per donar context a una determinada disputa entre dos bàndols. Per exemple, la UCDP publica en línia informació quantitativa i qualitativa detallada de tots els conflictes, com el Government of Senegal - MFDC (el conflicte es troba a l’apartat Summary of the Conflict). Un altre llibre de narratives relacionat amb els conflictes internacionals és International Conflicts, 1816-2010, Militarized Interstate Dispute Narratives (Gibler 2018), que ofereix una descripció de totes les disputes militaritzades de la base de dades MID.
Aquest llibre està organitzat en dues parts. A la primera part hi ha una introducció, que conté una definició de disputa militaritzada i informació de com el llibre està organitzat. I la segona part és una secció de prop de 1.000 pàgines on es descriuen diversos detalls de 2.212 disputes militaritzades entre 1816 i 2010. Fixeu-vos que cada disputa té un codi associat. Per exemple, a la pàgina 700 de llibre (figura 5.9) apareix la disputa amb codi 3958, que correspon a la disputa entre Israel i Jordània que van iniciar entre maig de 1990 i març de 1991. Si descarreguéssim la base de dades MID dataset, ens trobaríem que a la columna
dispnum, la disputa 3958 correspondria amb aquesta narrativa.