Mapejar conflictes internacionals
Cada vegada més, els instruments d’anàlisi espacial són utilitzats en la geopolítica, en l’anàlisi de conflictes i en les polítiques de desenvolupament. Constantment veiem mapes que mostren l’ubicació geogràfica de recursos naturals, l’emplaçament de determinats conflictes armats, les ubicacions geogràfiques de determinats tipus de crims, o fins i tot la localització dels bancs de sang a l’Índia, com podeu visualitzar a la figura 1.
Pel que fa a la part que tractarem en aquest mòdul, hem de considerar que el mapeig de conflictes internacionals és una eina crucial en l’assignatura de Geopolítica i en l’estudi de les Relacions Internacionals. Mitjançant aquesta praxis, podem visualitzar i entendre millor la complexitat dels conflictes entre diferents països, regions o grups ètnics.
A continuació, aprendrem la importància d’aprendre a mapejar en aquest context, destacant el paper dels mapes al llarg de la història, l’auge de les variables geogràfiques en els estudis quantitatius i el paper habilitador de la tecnologia de satèl·lits en la dimensió espacial.
En primer lloc, els mapes han estat un component essencial en la comprensió i l’anàlisi de la història de la humanitat. Des de temps immemorials, les cultures i les nacions han fet servir els mapes per representar el territori, identificar fronteres, planificar estratègies militars i comercials, i comprendre la seva situació en relació amb altres països o regions. En l’àmbit de les Relacions Internacionals, l’anàlisi de mapes també s’ha utilitzat per investigar les causes dels conflictes internacionals, com en l’obra Resort to Arms: International and Civil War, 1816-1980 (Small and Singer 1982) (figura 2). Darrerament, s’han construït potents bases de dades com la d’Uppsala Conflict Data Program, que té com a missió principal descriure els conflictes del món i, també, ubicar-los geogràficament (figura 3).
Tot això ha facilitat que en els últims anys s’hagi produït un augment significatiu en l’ús d’enfocaments quantitatius per analitzar i entendre els conflictes internacionals. Les variables geogràfiques, com ara la ubicació dels països, les fronteres, les distàncies entre regions i altres característiques territorials, s’han convertit en factors crítics en els models analítics. El mapeig d’aquestes variables permet una visualització més clara i facilita la identificació de patrons i tendències que poden ser importants per a la comprensió dels conflictes. La importància de la cartografia ha portat, darrerament, a algunes especialitzacions a introduir eines de mapeig en els seus programes per ajudar a l’anàlisi i l’elaboració d’informes geopolítics i estratègics1.
1 Veure, per exemple, el màster universitari en Geopolítica i Estudis Estratègics de la UC3M
En l’actualitat, la tecnologia de satèl·lits ha obert noves oportunitats per a la cartografia i el mapeig. Les imatges per satèl·lit permeten una visualització precisa i detallada del territori, incloent-hi zones remotes i de difícil accés. Això ha sigut particularment valuós per a l’estudi dels conflictes, ja que facilita la supervisió de situacions en temps real, l’avaluació d’impactes territorials i la identificació de canvis en els patrons de moviment i ocupació de les forces en conflicte (podem posar per exemple el seguiment del conflicte actual entre Rússia i Ucraïna).
Per últim, el mapeig de conflictes internacionals té una gran utilitat i aplicabilitat en diversos àmbits, incloent-hi empreses, estats, organitzacions no governamentals (ONG) i organitzacions internacionals (OI). A continuació, expliquem com aquesta eina pot ser útil en cada un d’aquests contextos:
- Empreses: Les empreses poden utilitzar el mapeig de conflictes internacionals per avaluar els riscos i oportunitats associades a les seves operacions internacionals. Identificar les zones amb conflictes potencials permet planificar de manera adequada les estratègies d’expansió o inversió en l’exterior. A més a més, les empreses poden utilitzar aquesta informació per garantir la seguretat dels seus empleats i actius en regions susceptibles de conflicte (figura 4).
- Estats: Els governs utilitzen el mapeig de conflictes per a múltiples finalitats. Un ús essencial és la planificació de la seguretat nacional i la política exterior. Entendre els focus de conflicte i les dinàmiques regionals ajuda els governs a prendre decisions en relació amb l’enviament de tropes, la cooperació internacional i les negociacions de pau. A més, els mapes de conflictes poden servir per identificar zones vulnerables i adreçar les necessitats humanitàries en temps de crisi (figura 5).
- ONG: Entre molts usos diferents, les ONG fan servir el mapeig de conflictes per avaluar les àrees d’intervenció humanitària i ajudar a identificar les poblacions vulnerables o afectades per conflictes. Això permet planificar accions humanitàries més efectives i dirigir l’ajuda als llocs on és més necessària. A més, el mapeig pot ajudar a identificar les causes i les dinàmiques de conflicte, el que facilita la comprensió del context en què opera l’ONG (figura 6).
- OI: Les organitzacions internacionals, com les Nacions Unides, la Unió Europea o altres entitats, fan ús del mapeig de conflictes per a la prevenció i mediació de conflictes a nivell mundial. Entendre la distribució geogràfica dels conflictes i les seves causes pot ajudar a les OI a dissenyar i implementar polítiques i programes adequats per promoure la pau i la seguretat (figura 7).
En conjunt, el mapeig de conflictes internacionals és una eina valuosa i polivalent que es pot utilitzar en diversos àmbits per entendre millor les dinàmiques de conflicte i prendre decisions informades i eficaces en relació amb la seguretat, les operacions internacionals i les accions humanitàries.